Badalona - Vic 7-5-2011

A les 7 ens vam aplegar al mateix lloc de sempre, a Montigalà.  En poc menys d’un quart d’hora ens vam posar en marxa, fa una mica de fresc, però la temperatura és agradable. No tenim temps a perdre, queden per davant 100 kilòmetres i moltes hores d’esforç. Tot i que es preveia més gent, al final només som sis: Kiko, Carlos, Juanma, Jesús, Vicenç i Ramón. Comença l'aventura!

Sortim com sempre cap el dipòsit, a la pujada ens vam trobar als amics de Btt Badalona. Ells també volien fer una bona tirada, però no tenien intenció de sortir de les serralades de Marina i Litoral. Volien fer un “mix” entre la “trinxa”  i la “prehistòrica”. Quan els vegi ja els preguntaré, s’estan preparant per fer la "Transpyr" que va des de Girona fins a Sant Sebastià, Quina enveja, si jo tingués una setmana lliure...

Coronem el dipòsit, passen per Nou Pins, Tiana, Alella, pugem fins el mirador de Vilassar i després arribem a Sant Mateu. Un mica més endavant, A Sant Bartomeu de Cabanyes, fem un petit descans per menjar quelcom sòlid. Una mica de fruita, una barreta energètica i poca cosa més. En poc més de cinc minuts ens posem de nou en marxa i pugem Coll de Parpers. Al·leluia, és la primera vegada que travessem el Coll de Parpers sense donar cap volta de més. Després d’una estona d’espectacular baixada arribem a  La Roca del Vallès. Deixem aquest poble enrere i cap a les onze del matí arribem a Cànoves. Portem quatre hores a sobre de la bici i ja estem a meitat del recorregut. Fem una aturada més llarga que l’anterior per menjar-nos l’entrepà. Gairebé una hora després, ens posem de nou en marxa i al pantà de Vallfornés fen una aturada per fer un parell de fotos.

Ara be el millor de la jornada, un ascens continuat de 10 kilòmetres que ens portarà fins a dalt de la cara nord del Montseny, al Pla de la Calma. La pujada és forta i no te cap descans, s’ha de pujar a poc a poc i cadascú al seu ritme. Cada 200 metres de desnivell, ens aturem i agrupem per que ningú es despengi. N’hi trams que costa fer-los a sobre de la bici i n’hi ha qui ho fan a peu. El pas dels kilòmetres també comença a passar factura.

 

Però tot te la seva recompensa, fet el cim del Pla de la Calma, la cosa afluixa molt. El creuem  amb el típic “puja-baixa”.  Les cames no estan per moltes alegries, però l’objectiu més immediat és arribar al restaurant de Coll Formic on a ben segur ens recuperarem. Entrepans de truita, cansalada i botifarra, un parell de cerveses i ja estem recuperats, si més no ho sembla. Alhora que dinem cau una forta pluja que s’esvaeix en sortir del restaurant.

Després de esmorzar, pugem una estona les escales que duen al Matagalls i en pujar-les continuem a sobre de la bici. Queda un parell i escaig de kilòmetres per coronar el que resta de pujada. Des de aquí dalt s’hi veu Sant Segimon, un petitíssim santuari a dalt del Montseny on també es lloguen cases rurals. Os aconsello que hi aneu un dia, això si, amb ganes de caminar una estona ja que només s’hi pot arribar a peu des de Coll Formic. 

 Ara només toca baixar i baixar, passem per Taradell i Vilalleons a prop de Sant Julià on tinc un bon grapat d’amics. A Santa Eugènia de Berga agafen la carretera d’asfalt i en un tres i no res arribem a la estació del tren de Vic. Hem Assolit l’objectiu! Ha estat molt dur,

son dos quarts  de cinc de la tarda i hem sortit a les set del matí, però recompensa molt, de veritat. És la segona vegada que la faig i cada any m'agrada més.

Ara toca descansar una mica en el tren i en arribar a casa una bona dutxa i a descansar. Fins un altra!

P.D. La foto de l'estació de Vic no és molt clara perquè ens la va fer un avi que passava per allà i no m'explico com ha pogut sortir així de petita, però es que el tren estava a punt de sortir i no vaig mirar-la, donava per fet que estaria be. Però que quedi clar que som nosaltres, eh!